L’estudi, de gran envergadura i encarregat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, analitza l’impacte del canvi climàtic sobre la infraestructura ferroviària i viària de Catalunya i proposa estratègies d’adaptació davant els escenaris meteorològics més extrems
El mitjà Nació Digital ha publicat recentment un extens reportatge sobre les línies de tren més exposades als impactes del canvi climàtic a Catalunya. L’article destaca els trams vulnerables de Rodalies, FGC i AVE, especialment davant fenòmens com la intensificació de les pluges torrencials, les onades de calor, les ratxes fortes de vent o l’augment del nivell del mar. La peça recull les conclusions d’un estudi encarregat per la Generalitat a ERF-WATTEGA que ha permès, per primera vegada, identificar de manera detallada els trams potencialment més vulnerables de la xarxa viària i ferroviària catalana davant els escenaris climàtics projectats per al 2050.
Aquest projecte, desenvolupat entre 2020 i 2021 per l’equip d’ERF-WATTEGA, s’emmarca dins l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30), i va ser encarregat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC). El seu objectiu era clar: millorar el coneixement sobre els riscos, vulnerabilitats i capacitats d’adaptació de la infraestructura de transport terrestre catalana i contribuir així a la planificació d’actuacions per augmentar-ne la resiliència.
Una anàlisi pionera a Catalunya
L’estudi, liderat per ERF-WATTEGA, va ampliar al conjunt de Catalunya un informe previ centrat en el Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona, dut a terme el 2020 per encàrrec de l’ATM.
El projecte es va basar en una anàlisi detallada de projeccions climàtiques, afectacions històriques al territori i documentació de referència d’altres regions de l’estat i de països externs. Es van utilitzar els escenaris climàtics regionalitzats del projecte ESCAT-2020 del Servei Meteorològic de Catalunya i, amb la participació de Lobelia Earth, es van generar projeccions pròpies per a índexs climàtics addicionals. La consultoria Cinesi també va contribuir amb el seu coneixement en mobilitat.
A més, el treball va comptar amb el suport d’una comissió tècnica integrada per l’ATM, la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat, la Direcció General de Transports, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’OCCC.
Diagnosi de vulnerabilitats i cartografia específica
L’informe va identificar 17 tipus impactes potencials sobre les infraestructures, associats a 9 variables o fenòmens climàtics causals. Els principals riscos climàtics identificats contemplen quatre variables: temperatures elevades, precipitacions abundants, ratxes de vent fort i augment del nivell del mar.
En el marc del treball es van elaborar 122 mapes que, a més d’incloure els resultats de les projeccions climàtiques per a l’horitzó 2050, defineixen diversos mapes de risc sobre les infraestructures. Aquests identifiquen els trams de la xarxa viària i ferroviària potencialment més exposats a escenaris climàtics adversos i indiquen també aquells on les conseqüències podrien ser més greus pels elevats volums de mobilitat que suporten.
Com a resultat d’aquesta anàlisi, es va identificar que un 30% de la xarxa s’ubicava en zones on la precipitació acumulada durant un dia a la tardor superava els 60 mm. Trams com l’R1 al Maresme, l’R3 a Osona i Ripollès, o l’R4 al Vallès i Penedès, s’identificaven com a especialment sensibles; molts dels quals apareixen avui en l’actualitat informativa.
De la diagnosi a l’acció: estratègies d’adaptació
Més enllà de la diagnosi i la cartografia generada, una de les aportacions més valuoses de l’estudi d’ERF-Wattega és la proposta de 16 mesures d’actuació, dividides en 26 accions. Entre les estratègies més destacadesper a la infraestructura ferroviària catalana, cal assenyalar les següents:
- Millora dels sistemes de drenatge per fer front a episodis de pluja intensa.
- Instal·lació de sensors de control en la pròpia infraestructura i en els elements de l’entorn, com els talussos, per monitorar canvis i condicions extremes.
- Reforçament de l’estabilitat dels talussos i revisió dels paràmetres constructius en noves actuacions.
- Protecció física a zones costaneres per afrontar la pujada del nivell del mar.
- Utilització de materials i equips resistents a elevades temperatures.
- Increment de la protecció solar a les instal·lacions a l’aire lliure (parades, estacions, cotxeres i platges de vies).
- Adopció d’estratègies de gestió i manteniment preventius.
Tal com recull Nació Digital, una de les conclusions més rellevants de l’informe és que l’actuació preventiva resulta molt més eficient —econòmicament (pot reduir entre dos i quatre vegades els costos) i operativament— que les intervencions reactives després dels episodis extrems, una idea que reforça la necessitat d’aplicar el coneixement generat.
Coneixement al servei del país
La publicació recent de Nació Digital posa de manifest la vigència i la utilitat d’un projecte que, cinc anys després, continua essent una eina de referència per a la presa de decisions en l’àmbit de la mobilitat i el transport. L’estudi d’ERF-WATTEGA destaca la importància de passar a l’acció en un context en què el canvi climàtic ja és present en el dia a dia.
Amb aquest projecte, WATTEGA reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la planificació territorial i la resiliència de les infraestructures davant el canvi climàtic. Continuarem treballant per aportar coneixement tècnic i estratègic en un moment clau per al futur del país.
